En aquest espai podràs escriure'ns les recomanacions dels llibres que t'agradin i desitgis recomanar. Hauràs d'iniciar sessió per poder deixar els teus comentaris.

Londres, anys vuitanta del segle passat. Un Londres distòpic i alternatiu, en què la història ha seguit uns camins diferents. Per exemple, el Regne Unit ha perdut la guerra de les Malvines i el científic Alan Turing no s’ha suïcidat de resultes del j...

Durant llargues hores, Àngels Barceló va conduir una conversa entre Xavier Domènech i Joan Tardà, sobre Catalunya, Espanya i les esquerres. Aquest llibre estableix una reflexió sobre l'experiència viscuda en els últims anys de tensionament polític entre Catalunya i Espanya i el decurs del catalanisme popular i d'esquerres en temps incerts.

Teoria general de l'oblit Autor: José Eduardo Agualusa Editorial, any: Periscopi, 2018 Títol original, idioma, any: Teoria Geral do Esquecimento, portuguès, 2012 Gènere: Narrativa Traductor: Pere Comellas Número de pàgines: 249 Llegit en: Català Què en sabem d'Angola? Poc. O molt poc. O gairebé res. Antiga colònia portuguesa enclavada entre la República Democràtica del Congo, Namíbia i Zàmbia que va patir un procés de descolonització traumàtic seguit per una guerra civil on hi participaren forces internacionals: la CIA, el Zaire de Mobutu Sese Seko i les forces de la Sud-Àfrica de l'apartheid que donaven suport a la Unió Nacional per a la Independència Total d'Angola (UNITA) i les forces enviades per Cuba i la URSS per donar suport al Moviment Popular d'Alliberament d'Angola (MPLA) i al SWAPO de Namíbia. Aquest conflicte durà des del 1975 fins al 2002, convertint-lo en una de les guerres civils més llargues. Des del 1979 fins el 2017 José Eduardo dos Santos, del MPLA, va ser el president del país, fins el 1992 anomenat República Popular d'Angola, a partir de llavors República d'Angola, quan el sistema comunista deixà pas, poc a poc, a un sistema de mercat capitalista i políticament multi-partidista, que no obstant no va aturar la guerra civil sagnant. Després d'aquesta dissertació per a situar-nos en context, i enmig de tot aquest caos coneixem la història vertadera de Ludovica Fernandes Mano, una dona portuguesa que es va amagar al seu pis, tota sola, des de la independència fins al final de la guerra civil, durant 28 anys. I durant tot aquest temps no va sortir-ne. Com va sobreviure tant de temps és un misteri, però partint d'aquesta hipòtesi, l'escriptor i periodista angolès José Eduardo Agualusa (1960) ens ofereix una història meravellosa que va quedar finalista del Man Booker Award el 2016 (premi que va guanyar La vegetariana de Han Kang) i que el 2017 va guanyar el Premi internacional de literatura Dublin 2017. Aquests darrers anys estem presenciant un autèntic boom de literatura africana i/o sobre Àfrica. Pensem en l'escriptor i pensador kenyà Ngugi wa Thiong'o, la escriptora i activista feminista nigeriana Chimamanda Ngozi Adichie, el misteriós Stalker, o dos fantàstics escriptors com el congolès Fiston Mwanza Mujila o el moçambiquès Mia Couto, portats al català gràcies al bon ull d'Edicions del Periscopi. Doncs bé, de nou, aquest bon ull de Periscopi ens permet afegir un altre nom a aquesta llista il·lustre d'escriptors africans que ens fan gaudir d'una literatura diferent, a voltes experimental, sempre màgica i tan immensa com ho és el seu continent. Teoria general de l'oblit és una novel·la que ofereix vàries lectures. D'una banda, el primer que ens ve al cap és que és una obra que ens parla de la por a l'altre, la por a allò desconegut, la por al caos i a l'agitació de les revolucions. La història d'una dona afectada per una aguda agorafòbia que la duu a atrinxerar-se dins de casa seva i a observar els esdeveniments des d'aquesta atalaia, l'esdevenir tràgic del seu país. I en part és així. Però hi ha més, molt més, perquè són aquelles històries que orbiten fora dels murs de casa la Ludo les que ens mostren, d'una forma gairebé tragicòmica el que està passant al país. Des de la d'un pela-canyes que es fa ric gràcies a un colom missatger; la de l'agent Monte, ex-oficial de la policia política que acabarà treballant de detectiu privat i haurà de fer front al seu passat quan menys s'ho espera; la d'en Sabalu, un nen orfe que es llança a treballar de pispa pels carrers de Luanda i que acabarà fent-se càrrec d'una vella necessitada; o la d'en Daniel Benchimol, un periodista tafaner especialitzat en desaparicions, per posar-ne només algun exemple. Totes aquestes històries semblen inconnexes i la estructura no lineal de la narració, sense ordre cronològic, ens obra força interrogants. És però cap a la segona meitat del llibre quan totes les peces comencen a encaixar i quan es fa evident la brillant composició de Agualusa, la teranyina que l'autor teixeix entre tots els personatges i que ens acaba atrapant. Aquesta és també una novel·la on la pròpia creació i la transmissió de les històries i les rondalles, provinent de la tradició oral i amb rerefons màgic, és important. Les històries són volubles, mutables i poden canviar segons qui ens les expliqui; el mateix fet, explicat en diferents moments des de diferents punts de vista adquireix dimensions totalment noves als nostres ulls. El to narratiu d'Agualusa es mou entre allò poètic, el to de rondalla i allò escabrós i dur quan fa falta. Com també passava a La confessió de la lleona de Mia Couto, la magnífica traducció de Pere Comellas ens transporta, ens sedueix i ens colpeix. Mentre estem llegint ens oblidem del nostre entorn perquè la història enganxa i no s'oblida. No dubteu més i seguiu a José Eduardo Agualusa, un dels nostres nous escriptors africans preferits, en la història tràgica i poètica de la Ludo, que és també la història tràgica d'Angola i d'uns personatges inoblidables.

Una petita i entranyable obra mestra de la literatura catalana A les llibreries, el 7 de febrer de 2018

La puta pasta Emili Bayo RBA/ La magrana - VI Premi Crims de Tinta Edició 2015 SEBASTIÀ BENNASAR Ressenya: Emili Bayo (Lleida, 1961) és un d'aquests escriptors que van bastint una obra sòlida, amb molt de fonament i que malgrat tot no ocupen el paper de centralitat que la seva immensa qualitat es mereixeria. Autor d'obres imprescindibles com L'edad de les paraules, en els darrers temps ha obtingut un major ressó i se l'ha pogut veure una mica més per les pàgines literàries gràcies a Puta Pasta, la novel·la que va guanyar el darrer premi Crims de Tinta i que ara ha publicat RBA/ La Magrana a la revifada col·lecció La Negra. Puta Pasta és, com manen els cànons de la bona novel·la negra, una novel·la de perdedors, que a la vegada homenatja alguns del clàssics del cinema negre (que a la vegada s'alimenten de l'estètica de les novel·les primigènies del gènere, les dels anys 30 americans). En aquesta novel·la ens trobem amb un negre literàri que sobreviu com pot -estam en plena crisi, en ple estiu, Espanya acaba de guanyar el mundial- que té al davant l'oportunitat de fer-se amb dotze miliones d'euros que guarda un diputat a casa seva. Diner negre provinent, és clar, de les pilotades immobiliàries SEBASTIÀ BENNASAR

És el darrer estiu de la Segona Guerra Mundial. Les notícies que arriben del front oriental no són bones. El jove soldat Walter Proska, de Lyck, és assignat a una petita unitat la missió de la qual és patrullar la via del ferrocarril. Aïllats al bosc, desmoralitzats per la calor abrusadora i pels atacs constants dels mosquits i dels partisans, abandonats per les seves pròpies tropes, Proska i els seus camarades cada cop troben més absurdes i inhumanes les ordres del suboficial en cap, Willi Stehauf. Per poder suportar-ho, els homes miren d’aïllar-se: un lliura una batalla desesperada contra un lluç enorme, els altres es perden en la bogeria i viuen turmentats pels desitjos de mort. I Proska prova de trobar respostes a preguntes cada cop més urgents: ¿Què és més important, el deure o la consciència? ¿Qui és el veritable enemic? ¿Es pot actuar en una guerra sense convertir-se en culpable? I, sobretot, ¿on és Wanda, la partisana polonesa que no pot oblidar? Escrita l’any 1951, El desertor, la segona novel·la de Siegfried Lenz, va ser rebutjada per l’editorial Hoffmann und Campe per raons polítiques i va romandre inèdita fins al 2016, dos anys després de la mort de l’autor

Florence Green vive en un minúsculo pueblo costero de Suffolk que en 1959 está literalmente apartado del mundo, y que se caracteriza justamente por «lo que no tiene». Florence decide abrir una pequeña librería, que será la primera del pueblo. Adquiere así un edificio que lleva años abandonado, comido por la humedad y que incluso tiene su propio y caprichoso poltergeist. Pero pronto se topará con la resistencia muda de las fuerzas vivas del pueblo que, de un modo cortés pero implacable, empezarán a acorralarla. Florence se verá obligada entonces a contratar como ayudante a una niña de diez años, de hecho la única que no sueña con sabotear su negocio. Cuando alguien le sugiere que ponga a la venta la polémica edición de Olympia Press de Lolita de Nabokov, se desencadena en el pueblo un terremoto sutil pero devastador

Ambientada en Vitoria en 2016. Veinte años después de unos macabros crímenes la ciudad vuelve a enfrentarse al horror con la aparición de los cadáveres de una pareja de veinteañeros. Tasio Ortiz, el famoso arquitecto y el supuesto asesino de hace veinte años está en prisión. ¿Quién actúa ahora? ¿Un imitador? ¿El mismo asesino desde la cárcel? El inspector Ayala, experto en perfiles, y su compañera, la también inspectora, Estíbaliz, le darán caza al cazador ante la supervisión de la nueva subcomisaría, Alba de Salvatierra.

Smriti Psasadam-Halls