Aquest llibre dóna testimoni dels anys de formació intel·lectual d'Arnau Puig, crític d'art i filòsof "de la itinerància", plenament actiu en els moments actuals i recentment guardonat amb el Premi Nacional de Cultura. Però sobretot conegut abastament com a fundador de les revistes d'art Algol (1946) i Dau al Set (1948), projectes paradigmàtics de l'avantguarda catalana de postguerra.
Des del seu naixement el 1926 fins a la seva tornada de París el 1962, coneixerem les claus de dues etapes biogràfiques consoliden la seva formació i el preparen per a desenvolupar la seva trajectòria professional, un cop retornat a Barcelona. En la primera un jove Arnau Puig autodidacta aconseguirà accedir als llibres essencials del pensament filosòfic de les formes més inverosímils i compartirà les seves inquietuds amb la colla de joves artistes que posteriorment constituiran Dau al set: Tàpies, Brossa, Pons, Cuixart i Tharrats. En la segona etapa marxarà a doctorar-se a la Sorbona i, confrontat a l'enrenou polític i cultural de París, consolidarà la seva línia teòrica de pensament que postula que la filosofia sorgeix de la realitat i que els conceptes són resultat de l'experiència viscuda.
