L'any 2009, Dick Cheney, vicepresident dels Estats Units amb Bush, va assegurar que ni el seu govern «ni ningú» havia vist venir la gran crisi. No era cert. El 7 de setembre de 2006 l'economista Nouriel Roubini havia sorprès tothom assegurant que entraríem en una «profunda depressió», tal com va succeir al cap de dos anys. També va encertar quan va predir l'esclat de la bombolla immobiliària i quan, a principis de 2008, va anunciar la imminent caiguda de dos dels colossos de les finances: al cap de poc temps, Bear Stearns malvenia les seves accions, i al setembre feia fallida Lehman Brothers.Ara, en el seu primer llibre publicat a Espanya, Roubini -amb el també expert Stephen Mihm- planteja com l'economia mundial pot sortir del pou. El lector trobarà en aquesta obra una llum de cara al futur, que es preveu positiu «si els polítics i legisladors reconeixen que per enfrontar-se a una crisi s'ha de tenir una visió de conjunt i s'han d'implementar algunes reformes radicals. Qualsevol altra cosa -conclouen seria l'equivalent a tornar a col·locar les butaques de la coberta del Titanic».Entre altres mesures, els autors proposen modificar el sistema d'indemnitzacions als directius, el procés de titulització financera i el paper de les agències de qualificació. Aposten per decisions enèrgiques en relació amb els derivats autèntiques «armes financeres de destrucció massiva», i amb la regulació i la supervisió bancàries. Prenen posicions crítiques sobre les corporacions considerades «massa grans per fer fallida» les famoses too big to fail, que en la seva opinió s'haurien de desmembrar- i reclamen la intervenció del govern per desactivar bombolles predictibles de desastroses conseqüències econòmiques.Una obra que mostra «no només com ens hem ficat en aquest embolic, sinó com en podem sortir i mantenir-nos-en allunyats».
