El 1878, Lluís Domènech i Montaner publicava, a la revista La Renaixensa, un article titulat 0201C;En busca d02019;una arquitectura nacional0201D;, on defensava una escola d02019;arquitectura moderna pròpia, basada en la tradició local. L02019;elaboració d02019;aquesta escola catalana d02019;arquitectura moderna va constituir, entre 1890 i l02019;inici del segle XX, el projecte inspirador d02019;un grup notable d02019;arquitectes joves, afiliats en diversos graus a la Lliga Regionalista i a la Unió Catalanista, entre els quals, i de forma destacada, Josep Puig i Cadafalch.
Aquests joves arquitectes, que compartien la veneració pel passat medieval i la necessitat d02019;una regeneració artística, i entre els quals hi havia, a més de Puig, els noms de Gallissà, Bassegoda, Font i Gomà o Rogent, van referir-se a ells mateixos com la 0201C;nova escola catalana0201D; d02019;arquitectura, i es van orientar cap a la producció d02019;una arquitectura nacional que buscava la font d02019;inspiració en el passat. Un projecte artístic que és inseparable del projecte del catalanisme polític que en aquells anys vertebra la Lliga Regionalista, i del qual Rohrer n02019;ofereix una afinada visió crítica, tot coincidint amb la celebració de l02019;Any Puig i Cadafalch.
La nova escola catalana és una coedició de L02019;Avenç amb l02019;Ajuntament de Barcelona.
