Ficció Martí Gironell guanya el Ramon Llull amb l’aventura americana de Jean Leon.

L’escriptor i periodista Martí Gironell (Besalú, 1971) guanya el Premi Ramon Llull de les Lletres catalanes amb un llibre, La força d’un destí, que novel·la la vida de Ceferino Carrión, més conegut posteriorment com el vinater Jean Leon. Nascut a Santander el 1928 i emigrat a Barcelona amb tretze anys, Carrión va marxar després als EUA, on va fer amistat amb Frank Sinatra i James Dean. Amb aquest últim, Carrión s’havia d’associar per obrir el restaurant La Scala. L’actor, però, va morir el dia abans de tancar el tracte amb Carrión i aquest es va arriscar tot sol en una empresa que el va permetre conèixer també Paul Newman, Warren Beatty, Marilyn Monroe, Elizabeth Taylor o els Kennedy.

Gironell ha explicat que, com en altres novel·les anteriors (L’arqueòleg o L’últim abat), ha elegit la vida d’un català per explicar un capítol de la història, en aquest cas més enllà de Catalunya, perquè descriu també els anys daurats de Hollywood. «Em vaig enamorar de la història, vaig conèixer al personatge» i va aprofitar per parlar d’una història que es desenvolupa entre ell 1949 i el 1981 -de manera que inclou la tornada de Jean Leon a Catalunya i l’aventura vinatera al Penedès.

L’autor s’ha mostrat convençut que la novel·la enganxarà als lectors: «Us emocionareu moltíssim, riureu moltíssim i patireu moltíssim. Quan hàgiu acabat aquesta aventura, us vindran ganes d’emprendre’n la vostra pròpia».

Segons l’escriptora Gemma Lienas, membre del Jurat del Premi Llull (amb Pere Gimferrer, Carles Casajuana, Emili Rosales i Anne-Laure Aymeric), La força d’un destí és «una novel·la d’aventures amable», que «incideix molt en els escenaris i els detalls» i «més centrada en la vida professional que en la personal».

Per tal de documentar-se per escriure la novel·la Martí Gironell afirma haver parlat molt amb la germana de Ceferino, l’Ana Carrión; haver «tret molta informació de les fotografies que ella em va ensenyar», i haver consultat també una biografia del personatge i, per als personatges nordamericans, «els obituaris de The New York Times.