Havien quedat que es trobarien a La Taverna. I ja hi era. Esperant
que apareguessin els morvkov. La cita era amb tres,
dos homes i una dona. No li agradaven. Per endavant, no li
agradaven; ningú d'aquesta raça no li feia el pes: el to verd
de la seva pell, els ulls -d'un verd tan fosc que semblava negre-,
les mans-urpes, delicades i esmolades, com disposades
a donar instruccions..., a part d'això semblaven terrestres,
llevat de la seva manera de conversar: era sempre pausada,
una mica sibilant, ritualitzada. Què en volien, d'ell? L'havien
fet anar fins a Neutrax, un petit satèl·lit artificial a dos dies de
viatge de Mart, amb l'oferta d'un treball increïblement ben
pagat. Bé, ell era el millor pilot espacial. Es podia fer càrrec
de qualsevol nau. La menaria on volguessin. El que el molestava
era l'espera.
