La plaça del diamant, de Mercè Rodoreda (1908-1983), és sens dubte, la novel·la catalana amb més èxit de lectors del segle XX. Traduïda a vint llengües, la seva projecció exterior ha estat també excepcional. La narració de la protagonista (Natàlia/Colometa) és, per damunt de tot, una història d¿opressió i alliberament que confronta els lectors amb la vida, la mort i l¿amor. A la novel·la les fronteres entre vida exterior i interior, entre història i anècdota personal, s¿esborren, perquè els esdeveniments col·lectius -la república, la guerra civil, la postguerra- formen part de la història de Natàlia, i la resolució final subverteix el discurs ideològic de la col·lectivitat.Aquets estudi fet per la professora de Literatura Comparada de la Universitat Autònoma de Barcelona, Neus Carbonell i Camós, esta estructurat en vuit capítols:1- Mercè Rodoreda i la crítica2- Història3- Personatgesi indrets4- Trama: 4.1- Identidat i alteritat 4.2- Els coloms i la maternitat 4.3- La revolució 4.4- L¿alliberament5- La veu narrativa6- Conclusió7- Obres citades8- Bibliografia addicional sobre Mercè Rodoreda
