L#amor és bell fins i tot en l#abisme. Shun#ichi és programador informàtic i té l#afició de fotografiar gats, i Saeko, la seva dona, s#encarrega de reposar i de mantenir tres màquines expenedores de begudes. Es van conèixer cinc anys enrere, quan eren veïns, i ell es va enamorar dels seus plors. Des d#aleshores duen una vida tranquil·la, fins que una petició de la germana de Saeko els trastocarà el món de cada dia. A L#any de Saeko, Katayama parla del difícil ancoratge de dues persones al món. De la seva vida diària, amb les seves tristeses i alegries, amb les seves angoixes, amb el seu amor. En definitiva, amb la seva #petita felicitat#. I, a la vida quotidiana, l#autor hi contraposa la Vida en majúscula. El cicle de la vida plasmat en l#alternança de les estacions. L#home, com un element més de la natura. La concepció que mostra Katayama sobre la vida i la mort, sobre el pas del temps, sobre el simbolisme de les estacions de l#any, les citacions que fa del budisme, les constants al·lusions als llaços amb l#espiritualitat i la cultura xineses no solament s#inspiren en l#estètica i l#espiritualitat japoneses, sinó que indiquen un camí possible per trobar un nou sentit a la vida.