Al començament del segle XX, Barcelona és una de les grans perles del Mediterrani. Tal com explica la crònica de l’època, el 15 de juliol de 1911 s'inaugura amb tota la pompa el casino de la Rabassada, on Víctor Pons és contractat com a cap de seguretat.
Malgrat els seus orígens humils, el Víctor ha assolit un lloc de molta responsabilitat gràcies als seus coneixements dels baixos fons i a la seva habilitat per aprofitar les circumstàncies que ofereix un clima d’inestabilitat política i social. I la vida li somriu: està perdudament enamorat de la Carla, una noia de la burgesia catalana, i la seva carrera al luxós casino no pot anar millor.
Fins i tot el suïcidi d’un client d’origen italià li permet acostar-se encara una mica més al cim de l’alta societat catalana. Per desig exprés de la gerència del casino i per tal d’evitar un escàndol, ha de fer desaparèixer el cadàver. Evidentment, no pas a canvi de res: en un casino la frase més pronunciada és “Facin joc, senyors!”, i ell poc s’imagina que potser allà hi ha una altra vida en joc... la seva.
