Kiko Amat, amb la seva ironia i el seu humor característics, crea
un alter ego literari no només de si mateix, sinó també de la seva família (la seva dona i els seus dos fills, tots pèl-rojos) i ens introdueix en el seu univers familiar i mental (fílies, fòbies, neures, addiccions...). Amb el seu humor únic, intel·ligent i irònic, l'autor reflexiona sobre diverses qüestions de la societat actual: Què hi han vingut a fer tants turistes a Catalunya? I què hi anem nosaltres a fer, a altres països durant les vacances? Què ha passat amb els noms de pila de tota la vida com Montse o Meritxell? Per què la gent es diu Jonathan o Íker, ara? Què tal això de ser pares? I ser pares catalans? Els guapos ho tenen més fàcil? I els pèl-rojos?