A Indíbil i la boira, Josep Vallverdú parteix del fet real
de l'anunci d'una entrevista per desplegar un rosari
d'anècdotes, records, opinions i, fins i tot, confessions.
Tots aquests episodis són fruit de la vida del propi autor
i tenen com a teló de fons la vida a les comarques de
Ponent. Configuren el testimoni d'un gran esforç cultural
personal i alhora col·lectiu dels territoris que tenen Lleida
-la ciutat d'Indíbil- com a centre d'irradiació territorial.
El text de Vallverdú tan aviat gira cap enfora com endins,
conté gotes d'acidesa i d'humor, participa del llibre de
memòries, però també de l'assaig i de la crònica. Indíbil i
la boira va ser finalista del Premi Josep Pla l'any 1982 i va
ser publicat per primera vegada el 1983. Al cap de trenta
anys, el llibre manté tota la seva frescor i actualitat. El seu
missatge és tan viu encara que l'autor, en aquesta nova
edició, no hi ha volgut introduir cap canvi.
