Quan el jove Mencials començà a agafar el tren a diari per anar al treball, va trobar-hi un temps extra per dedicar-se a la lectura i la contemplació del paisatge. Amb el pas del temps, aquests trajectes esdevindran l?únic moment amable de la jornada, de tal manera que un dia el seu cos acabarà negant-se a funcionar fora d?un vagó. Al llarg d?una vida reclòs al tren, coneixerà unes altres històries de gent que comparteix neguits i solituds, persones que viuen realitats que hom podria considerar surrealistes o fruit de la voluntat d?una ment malalta. Mentrestant, superarà Mencials l?empresonament a què el sotmet el seu propi cos?
