Un equip de científics, dirigits pel doctor Maracot, sòsia del professor Challenger (Les aventures del professor Challenger, col. L'Arcà, núm. 50), s'embarquen per fer una recerca amb la màxima discreció possible («ja que temia que algú altre se m'avancés») amb l'objectiu d'«arribar al fons de l'Oceà Atlàntic». Dintre d'una gàbia d'acer connectada al barco inicien el descens a les obscures profunditats oceàniques, però un pop gegant trencarà els cables i llançarà els protagonistes a una sèrie d'aventures i descobertes sorprenents, com ara la > lítica Atlàntida, la mateixa que el nostre gran poeta Verdaguer havia cantat èpicament més de cinquanta anys abans.
Sir Arthur Conan Doyle (1859-1930) va escriure L'abisme de Maracot (The Maracot Deep, 1929) al final de la seva brillant carrera d'escriptor, una obra en la qual demostra una vegada més la seva capacitat narrativa, ja que «cada escena adquireix una mena d'intensitat màgica» (Fernando Savater), i el seu gran do per a la inventiva. A això cal afegir-hi el fet que al cap de cinc anys de ser publicada aquesta novel·la es va inventar la batisfera, que el lector reconeixerà com l'artilugi de curiós disseny amb el qual el doctor Maracot i el seu equip, i nosaltres els lectors, inicien el seu viatge al món de la fantasia.
