Aquesta novel·la pren com a punt central la infelicitat. Dos coneguts es troben a l'enterrament d'una vella amiga, l'Erènia. En el recorregut de l'església al cementiri enceten una conversa que ens haurà d'informar de com la difunta, nena que es va fer dona sense adonar-se'n i a la qual «una parella de coloms ran de la finestra fent-se carícies li desvetllaren una mena de set que ja mai més no pogué apagar», mor en circumstàncies estranyes. De la set d'Erènia, de la impossibilitat d'apaivagar-la i de les constriccions i hipocresies de la vida social catalana del primer terç de segle tracta aquesta novel·la, que defuig tanmateix, com és habitual en Francesc Trabal, el melodrama, la psicologia o la truculència, decidit a fer passar l'acció pel fi sedàs de la ironia.