Cel de tardor narra la història d'una noia ja d'una certa edat que duu una existència monòtona i grisa, que entra en relació amb un xicot al qual intenta d'estimar. Malauradament, la nova relació no li fa oblidar, ben al contrari, el seu antic enamorat de qui es va apartar per pressions familiars i que sap que aviat contraurà matrimoni amb una altra noia. Un tema senzill, però conduït amb gran tendresa, amb uns diàlegs molt fluids i convincents, que abasta un període de temps molt breu amb un final sobtat. En realitat un estudi de caràcters entre els quals destaca el de la protagonista i, també, un retorn als anys cinquanta, tan distants, tant de contingut com de forma, dels actuals.