«Era possible que aquella casa, a la qual havíem anat a parar els meus germans i jo arrossegant l’ànima i que havíem trobat tan deteriorada, com un espectre del que un dia havia estat... era possible que guardés l’ànima de les coses bones del passat que s’esborrava, l’essència dels anys lluminosos, que ens connectés amb un batec latent que encara érem a temps de recuperar?».
Tres germans hereten la casa d’Alella on van créixer i decideixen anar-hi a viure. Serà el temps de la reconstrucció.
«Hi havia dies que desitjava que una rierada s’ho endugués tot, les recances, els llibres del pare amb les dedicatòries, les cadires del jardí que la mare s’estimava, la noguera malalta, les abelles».