En aquest nou cas el comissari Montalbano s’enfronta als jocs d’intercanvi, i no per casualitat, de persones
i coses.
Una noia ha estat agredida en un carrer solitari. L’han drogada amb cloroform, l’han retinguda i després
l’han deixada anar sense que hagi patit cap lesió. Dies més tard, la neboda de l’Enzo, el propietari de la
trattoria de Vigàta preferida del comissari, pateix la mateixa agressió. Un tercer segrest, aquest cop cruel
però no fatal, té lloc poc després. El comissari investiga i a poc a poc, gràcies als patrons i les pautes,
descobreix el sentit de tot plegat.