La història de la biblioteca pública més minúscula, recòndita i clandestina de tots els temps, oculta en un barracó del camp d’Auschwitz... i de la seva irreductible bibliotecària.
«Auschwitz-Birkenau, gener de 1944
Aquests oficials vestits de negre que miren la mort amb la indiferència dels enterramorts ignoren que, damunt aquest fang fosc on s’enfonsa tot, l’Alfred Hirsch ha aixecat una escola. Ells no ho saben, i cal que no ho sàpiguen. A Auschwitz la vida humana val menys que res; té tan poc valor que ja ni tan sols afusellen ningú, perquè una bala és més valuosa que una persona».
Un grup de presoners aconsegueix reunir una petita biblioteca clandestina, formada per només vuit llibres. Una adolescent, la Dita Adlerová, és l’encarregada de custodiar els llibres, que serveixen per instruir i alhora protegir el mig miler de nens que malviuen al «camp familiar» d’Auschwitz. La literatura serà també, alhora, la cuirassa amb què la Dita intentarà protegir-se de l’horror que l’envolta.