L’autor s’aproxima a la ciutat entesa com un gran dispositiu de dispositius complexos i de multiuniversos socioculturals que defineixen la vida de molts ciutadans. La ciutat constitueix un espai de vivències comunitàries tant per a la pràctica d’iniciatives creatives com per les contestacions populars. Per això, l’urbanisme, acompanyat de la participació ciutadana, representa un instrument ideològic fonamental per al futur de la construcció urbana. Avui la ciutat i les àrees metropolitanes esdevenen realitats, estan condicionades pel neologisme de l’anomenda metàpolis, la qual repsenta una nova revolució urbana, associada al procés de globalització. En concret, el llibre tracta dels diferents sentits d’espai públic vehiculats per processos socials i de gestió urbana. D’aquí que s’exposin les aproximacions teòriques i pràctiques de sis autors per a l’adapatació a les condicions vitals de la ciutat. S’aborda també la percepció, la representació, l’habitació, l’apropiació i la intreracció urbanes com a elements i característiques estratègics per a la satisfacció de les necessitats materials i humanes del ciutadà. L’objectiu bàsic del text, és doncs, en paraules de H. Lefebvre, plantejar el «dret a la ciutat» i els compromisos sòcioculturals que deriven d’aquest enunciat dinàmic.
