La nit del 24 de novembre del 2004 va ser trobat, al maleter del seu cotxe, el cos sense vida de la Isabel Bascuñana, una universitària lleidatana de vint-i-un anys. Una setmana més tard, i després d’una investigació policial en temps rècord, es va esbrinar qui havia comès aquella atrocitat.
Però allò no era tot. Poc després, el que semblava un fet aïllat es va convertir en la culminació d’una sèrie d’assassinats macabres que sacsejarien dues societats separades per un oceà i per una dècada. Dues societats que havien mirat el mal directament als ulls. La Isabel va ser l’últim d’aquells crims.
El crim que va marcar una ciutat.
El crim que va marcar una generació.
El crim que va marcar un periodista que no volia ser periodista.
El crim que va convertir un periodista en escriptor.
Un crim real.
Real.
