Cuba, la soledat que no s’acaba és el relat periodístic d’un viatge de més de tres mil quilòmetres per aquesta illa del Carib, immersa en una revolució que ja fa més de seixanta anys que s’allarga. ¿És una cruel dictadura, un estat socialista tropical o un paradís de vacances abandonat de la mà de Déu?
Més enllà dels fullets turístics multicolors, el periodista danès Per Nyholm, amb una trajectòria impecable com a corresponsal de premsa en països en conflicte, analitza amb una mirada absolutament lliure la vida, la història i la política dels cubans. Examina amb profunditat els prejudicis d’Occident i el comportament nefast dels Estats Units, i critica amb tota la mordacitat la condescendència dels intel·lectuals europeus i americans que fan la vista grossa davant la impunitat de les actuacions del govern de l’Havana.
Escrit des de l’Europa segura i democràtica, és també una reflexió sobre el nostre continent, el de les lamentacions, i inclou un epíleg escrit per a aquesta edició en què es posa en relació el moviment d’alliberació cubà i català.
«De Fidel acostumo a dir que el considero un gàngster i
un aventurer extremament obsessionat pel poder, mai
el demòcrata que al començament feia veure que era».
