Vaig trobar l’autoestopista fa sis anys, en una petita ciutat del sud-est de França, després de quinze anys durant els quals, malgrat no haver-lo oblidat del tot (l’autoestopista no és de la mena d’homes que es poden oblidar), havia deixat de pensar-hi almenys tan sovint com en el passat.
El vaig trobar enamorat, instal·lat, convertit en pare. Vaig recordar tot el que havíem compartit en el passat, i també que li havia demanat que sortís de la meva vida. Vaig trucar a la seva porta. Vaig conèixer la Marie.
A Per les carreteres, Sylvain Prudhomme aprofundeix en la força de l’amistat i del desig, i en el vertigen de la multitud d’existències possibles.
Premi Femina 2019
