Quan la Maria era petita, li encantava caminar pel jardí agafada de la mà de la iaia, que li feia olorar les roses, anant en compte de no punxar-se amb les espines, i d’observar a les marietes, mentre juntes els hi cantaven una cançó. El més divertit, però, era quan la iaia li feia ralet ralet al palmell de la ma.
El temps ha passat, i ara és la Maria la que guia a l’àvia pel jardí, olorant roses i observant marietes. Perquè l’àvia té Alzheimer i no recorda a la Maria, ni les coses que feien juntes. No recorda res… excepte les pessigolles que li feia a la Maria!
