Dia a dia, durant gairebé dos mesos, Carles Claret, observador inquiet, curiós i perspicaç, deixa constància d'allò que més li crida l'atenció a cada moment en funció dels esdeveniments col·lectius i domèstics, els estats d'ànim i l'arbitrarietat capriciosa del pensament. Però, com afirma Jordi Estrada, Feliç confinament no és un dietari qualsevol. Potser perquè els dies en què va ser escrit tampoc no eren uns dies qualssevol. Un espai reclòs, un temps aturat i un maleït virus campant lliurement pels carrers com un psicòpata assassí predisposen a il·limitades cabòries i reflexions. Amb el seu verb àcid i punyent, aquest periodista amb esperit de tastaolletes ens relata escenes hilarants de la vida quotidiana, ironitza sobre la religió, el sexe i els animals de companyia, dispara amb bala contra els carallots de totes les edats i condicions, s'entendreix evocant estampes del passat i la pèrdua sobtada de la iaia Ermínia, critica la mediocritat de la classe política i no s'està de riure's d'ell mateix.