Mòdul 3 és el testimoni d'una ment brillant a la vora de l'abisme. L'any 1968 Bette Howland tenia trenta-un anys, era mare divorciada amb dos nens petits al seu càrrec i tirava endavant la família amb un sou de mitja jornada de bibliotecària. Una tarda va empassar-se un pot sencer de somnífers.
Aquest és un retrat extraordinari de la comunitat de pacients que habitaven la secció de psiquiatria de l'hospital universitari de Chicago on va ser ingressada. Un retrat esmolat i elèctric, en què la mirada de l'autora no s'atura en la seva pròpia crisi sinó que es lliura a la vida dels altres, l'espai que ocupen, els seus costums, els seus rituals. En paraules de Saul Bellow: «Els pacients del Mòdul 3, blancs i negres, homes i dones, atordits, entranyables, suïcides, desgraciats, no se'ns presenten pas com casos d'estudi, sinó com si fossin els nostres germans. Bette Howland és una escriptora de veritat».
Howland va publicar dos llibres més i va desaparèixer de l'atenció pública. El 2015, quan l'editora Brigid Hughes va descobrir un exemplar de Mòdul 3 a la cistella d'un dòlar d'una llibreria de segona mà, feia temps que la seva obra havia quedat descatalogada i oblidada. Fins ara.