Els Sonets de Walter Benjamin eren una baula perduda en el conjunt dels seus escrits, fins que George Agamben els trobà a la Biblioteca Nacional de París els anys 80 del segle passat i van romandre inèdits fins que s'han publicat a títol pòstum. Van ser escrits entre 1914 i 1925 en homenatge en bona part al seu amic Fritz Heinle, poeta, que amb la seva companya Rika Seligson va suïcidar-se amb gas el 9 d'agost de 1914 com un acte de protesta per l'esclat de la Primera Guerra Mundial. El gest de Heinle s'ha vist com una acció premonitòria de la tràgica del mateix Benjamin, en circumstàncies semblants, al límit de l'abisme d'una nova guerra no desitjada a Europa. Els Sonets de Walter Benjamin, si bé són poemes de joventut, marquen la vocació i la força poètiques de les seves paraules en altres textos de caràcter filosòfic. Els Sonets s'han traduït a moltes llengües, però mai havien estat traduïts al català. És, doncs, una novetat històrica i tot un repte que acceptà Arnau Ferre Samon, un traductor del, sensible i finíssim en el respecte a la llengua i al concepte que cada paraula acull.