Los tres Reyes (1875), una de les poques mostres teatrals de la Renaixença lleidatana, tracta en clau d'humor molts tòpics medievals mitjançant uns personatges ridículs i un caos lingüístic considerable. Alhora, Wehrle deixa constància d'alguns tipus populars i d'una part de la geografia urbana de la Lleida de l'últim terç del segle passat. Tot i l'aparent innocència de la trama, la filiació republicana del seu autor podria projectar-hi una interpretació que permetria allunyar Los tres Reyes de l'anomenada "carrincloneria lleidatana". Aquesta edició, a cura de Paloma Garcia Wehrle, biòloga i besnéta de l'autor, i Miquel Viladegut, professor de llengua i literatura catalanes, fixa definitivament el text d'una de les peces teatrals més populars i més representades a Lleida des del 1877 -any d'estrena de l'obra a la Sociedad Literaria y de Bellas Artes- fins avui dia.